|
De com Sant Francesc va amansir el llop |
Si voleu alguna de les fotografies d'aquest espectacle heu de demanar permís a Marduix. |
||||
![]() |
![]() |
|||
|
foto 1 |
foto 2 |
|||
| Descarregar | Descarregar | |||
Muntatge teatral amb actors i ninots
Manipulats damunt d'una taula, com a figures de pessebre.
Cant a la natura. La visió més humana de les coses senzilles.
Situem l'obra en el s.Xll, moment històric que va viure el nostre protagonista, és per això que els ninots tenen un aire entre romànic i gòtic.
La música és de l'època, molt rica en matisos que ambienten i il·lustren el muntatge.
Un text molt planer i acurat, ofereix una perfecta comprensió de l'obra.
RESUM DEL GUIÓ
Francesc vol eixamplar les portes i finestres del lloc on viu amb els seus companys i així, deixar passar la claror i poder veure el que hi ha fora...
Per aquest motiu vol anar a parlar amb el seu amic Giotto el pintor, ell li explicarà com ho ha de fer. (Giotto no és contemporani però els seus quadres reflecteixen molt bé el món i l'ambient de Francesc).
Aquí inicia el viatge i comença el diàleg amb les elements de la naturalesa, el germà sol, germana lluna, germana nit, foc, aigua...
Arriba a Gubbio, lloc de pas, la gent està morta de por, el terrible llop amenaça la ciutat, és l'hivern, té fam i vol menjar.
Francesc se'n va a buscar el germà llop. Vol parlar amb ell.
Es troben i tenen una llarga conversa, però mai ningú ha sabut què és el que es varen dir.
Tranquil·lament tornen tots dos cap a Gubbio i mentrestant el llop explica a Francesc el seu neguit.
Arriben a al ciutat i fan un tracte: el llop tindrà menjar cada dos dies fora la muralla i així deixarà de fer maleses.
Tothom hi està d'acord, estan contents i fan una festa, una gran festa!.
S'acaba la festa i Francesc continua el seu camí...